Contradiccions

Tots voldríem en algun moment arribar al triomf , arribar a tocar el cel , però tot costa treball, i sacrifici .Costa tirar una colla endavant i saber que s'han passat moments molt més complicats , i que la gent no respon, quan potser s’estàn fen els màxims castells que tens i que intentes donar el màxim, perquè s’assoleixin. Voldria que tota la gent de la meva colla fos un , tots units per intentar aconseguir les nostres metes i que si un de nosaltres fallés la barca s'enfonses .Que tots reméssim cap al mateix costat, encara que hi hagués algú que intentés remar cap a l'altre costat , però que davant d'això sapiguem ser més hàbils i intentem superar aquesta mancança.

Voldria plorar de felicitat en totes les diades importants , en tots els castells assolits i que cada actuació , cada assaig , fos un pas per fer història. Vull veure a la meva colla , entre les millors colles del món casteller i que es valorés la nostre feina.

Ser i tinc l'esperança de que tot això passarà algun dia , ja que s'ha d'anar esglaó per esglaó, i algun dia la feina que hi ha al darrere tindrà les seves recompenses.


Només cal afegir que DESITJO SORT ALS CASTELLERS DE VILAFRANCA , QUE AQUEST DILLUNS ESTIC SEGURA DE QUE FARAN HISTÒRIA!

Al caure ens tornem a aixecar,
i en el fracàs tornem a començar.


Sobren les paraules , només crec que és un toc d'atenció , que ens pot fer reflexionar més del que pensàvem . Espero que obrim els ulls i vegem que alguna cosa s'ha fet malament i que es solucioni de manera adequada i contundent , sinó potser tornarem a començar i serà tot com un simple gos intentant-se mossegar la cua.

Tot i l'adversitat , hem de ser forts i continuar lluitant...

...orgull AVELLANA!

No és suficient...

La temporada , s’acaba i les meves sensacions personals són una mica irregulars.

Vam començar amb l’accelerador posat , semblava que anàvem en serio , es notava que era any de concurs però després les diades es feien una mica monòtones abans de que féssim un pas més endavant. Si que era positiu veure un 2de7 per La Diada de la Farinera , castell que feia temps que no fèiem tan aviat, però no suficient.

La setmana següent tenia que ser aquell punt de confiança que ens faria arribar més lluny , però una desafortunada caiguda del 5de7 , que cadascú pot interpretar com vulgui , però que jo interpreto com si algú hagués volgut clavar un ganivet a la colla , podria haver sigut clau per arribar a tenir la possibilitat d’anar al concurs.

Vam tenir que esperar dos setmanes més , abans de fer el primer 4de8 de la temporada i potser això ja ens feia anar a contracorrent. A partir d’aquí només ens quedaven dos diades importants abans de tancar-se la classificació per al concurs. Vallmoll va ser la creu de la colla , un dia de mala sort que ens va jugar molt mala passada, on vam acabar la diada amb 4 intents desmuntats. Aquí la gent va tirar la tovallola, sincerament un comportament inadmissible , ja que , s’ha de lluitar per els somnis!

Així ens quedàvem fora del Concurs, vam estar molt aprop de ser-hi però si ens haguéssim posat les piles abans no ens haurien passat factura aquestes diades de cara o creu, que en aquest cas va ser creu, i per partida doble.

El segon 4de8 arribava a Terrassa , es a dir que no descarregàvem el 4de8 des de feia 2 mesos, un fet que cal anotar. El fet més important de la colla durant la temporada , la clàssica de 8 descarregada , per Misericòrdia , una realitat molt positiva per guanyar la confiança amb tota aquella gent que ens donava per perduts , una actuació amb bones sensacions i amb una colla que a crits va demanar el 3de8 i que finalment es va descarregar de forma èpica ( ja que els assajos no havien sigut gaire bons i s’havia anunciat que no el faríem ).

Ara ens queden dos diades abans d’acabar la temporada , crec que tots em de treure conclusions i per el que veieu la temporada ha sigut molt irregular, em tingut moments mol bons i moments mol dolents. Espero que demostrem en el poc que ens queda de temporada , que som una colla que aspirem a més, que tenim ganes de que es parli bé de nosaltres i que els moments dolents quedin enrere com un record negre.

Per lo personal , només donar les gracies a la colla per confiar en mi , en moments puntuals i crec que s’ha d’aprendre ,que el temps ho acaba dient tot i que potser s’haurien de tenir en compte fets i coses puntuals abans de prendre depèn de quina decisió.

Per lo demés , només cal afegir que VISCA ELS XIQUETS DE REUS!